Puigneulòs (Novament)

Puig dels Pradets i Puig dels 4 Termes

Puigmal(novament) i Segre

Nova pujada al gengant gironí dels Pirineus. Aquesta vegada per una vall molt solitària on hem trobat fauna abundant, sortint del Coll de les Barraques (Planoles).

El Puigmal atapeït de gent, cosa normal.

El pic de Segre, molt més solitari.

De tornada fem l'estètic cim de Puigmal de Llo, en territori francès.

Comanegra

Un cim que delimita la Alta Garrotxa. Es pot assolir fàcilment des de la Bassa de Monars, on una bona pista ens deixa a menys de 40 minuts del cim. Però l'itinerari que hem seguit segueix un llarg tram carener, des del Coll de Malrem (mític pas de contrabandistes) fins al mateix cim.
Temperatures gèlides, i uns 3 dits de neu, que feien de mal caminar.

La crònica complerta a:

https://sites.google.com/site/pardillosteam/news/cim21comanegra

El Roca Colom

Novament els Pardillos tornem a atacar. En aquest cas una representació de 3 pardillos, Joan P, Josep M i Xavi L.

Sortida a les 6 del matí i sense preses, Pugem per la pista de la vall del Carboner i la Collada Verda, que uneix la carretera de Vallter amb Espinabell. Deixem el cotxe a la tanca que puja al Refugi Jaume Farré.

Iniciem la excursió pujant per la descomposta pista fins al mateix refugi Jaume Farré. Bon estat. Lliure. Dues habitacions, una amb xemeneia. 

Darrera del refugi emprenem la pujada pel llom que puja en direcció del coll de Pal, veient enlairat a la dreta el proper objectiu, el refugi de Costabona. A mitja pujada per l'ample i verd llom, comencem a afagar corriols que faldegen cap a la dreta per arribar al fons del torrent, que creuem. Pugem fortament fins al petit refugi de Costabona. Lliure, en bo estat. Aquí fem una aturada per esmorzar. Sentats a la porta del refugi ens trobem com en una balconada amb vistes molt àmplies, avui parcialment cobertes per la neu.

Seguim la pujada per corriol que ens porta al coll de pal, passant per la font del frare. Del coll de pal (fronterer) seguim marques grogues que ens portaran al Roca Colom seguint més o menys el llom fronterer. El cim del Roca Colom és molt planer i poc diferenciat dels plans que l'envolten.

Desfem els passos fins a situarnos novament en el coll de pal. Al davant tenim la imponent piràmide del costabona. La pujada no ens deixa parlar, i en uns 20 minuts fem el cim. Aquest sí que és un cim interessant per les vistes que ofereix. 

Desprès d'un relaxat descans baixem fortament en direcció al Sud, fins arribar als collets verds, seguint la tanca fronterera. Quan arribem a la pista aprofitem per dinar una mica i, finalment seguim per la pista poc més d'un km fins arribar al cotxe.

El dia, que amenaçaba per les nuvolades, s'ha mantingut molt bó i ens ha perfés fer la activitat.

Resum del recorregut:

Longitud: 15,36 kms

Temps total : 4 h 44 m / temps de marxa: 3 h 2 m

Desnivell acumulat de pujada: 990 mts

Pic de la Dona

Avui aprofitant l'entrada a la primavera, i per tant l'acabament de la temporada hivernal, hem anat a Vallter sense cap intenció concreta. Un cop allà hem valorat que el més convenient seria pujar a la Portella de Mantet i després al Pic de la Dona.

Només comencar a pujar ja hem vist que la cosa seria dura. Ens hem començat a enfonçar completament. Ràpidament hem possat raquetes i cap amunt.

Pel fons del torrent, hem arribat ràpidament a la Portella. Molt poca gent a aquesta hora. Comencem a pujar cap el cim, sense raquetes, ja que el vent s'ha endut la neu en la part alta de les muntanyes. En assolir el llom superior una forta ventada ens sorprèn.

Realment ha sigut el vent més fort que he hagut de soportar mai, i a més de 2500 mts no fa gaire gràcia. En diverses ocasions ens hem hagut d'estirar a terra, esgotats i amb por de sortir volant pel costat francès.

Am penes i treballs arribem al cim. Aquest cop no hi ha foto de grup. No s'hi podia estar

Davant d'aquest vent decidim tornar pel mateix camí i abandonar la idea de fer tota la volta al circ.

Conforme anem baixant el vent es va encalmant. Ha sigut bastant dur per la dificultat de poder mantenir l'equilibri.

A la baixada ja anem trobant més gent que puja, ens tornem a possar le raquetes i hem tirat avall, amb la visió dels 2 Gra de Fajol just danvant nostre.

Sallfor, Estela i Guardes des del Coll de Banyuls

Arranca el projecte de 50 Cims. Aquesta vegada anem al llunyà Coll de Banyuls, on hi ha un refugi lliure (antic búnker reformat). Hi passem la nit molt confortablement.

Pujada al Puig d'Estela 698 mts (Cim 46), seguint un corriol senyalat amb marques grogues

Continuem la constant pujada fins arribar al Cim del Sallfor 993 mts (Cim 45). Cal cercar el pas més senzill i grimpar els blocs que formen el cim. Esplèndides vistes.

Continuem un tram en baixada al proper Coll del Pal, seguint ara les marques del GR10. Anem revoltant el cim del Roc de Sta Eulàlia i ja divisem el Puig de les Guardes.

Pedró del Puig de les Guardes 1000 mts (Cim 44)

En total poc més de 5 hores, uns 750 mts de desnivell positiu i uns 12 kms de recorregut.